Encara recordo quan vaig veure't per primer cop, 15 anys i batent rècords. Avui en fas 18. 18 anys on has fet mil i una coses que molta gent de la teva edat haguèssim volgut fer, o ni haguèssim imaginat que algú de la nostra edat pogués o arribaria algun dia a fer-les. Però llavors apareixeres tu trencant esquemes. Que sàpigues que sempre seré al teu costat recolzant-te en tot el que tu facis, i si cal per recordar-te un cop més que ''después de la tormenta sale el sol'' i que tens gent com jo al teu costat, sempre i per sempre (almenys jo).
Ets enorme per mi Marc, no hi ha dia que no et tingui ni a la boca ni al meu pensament. I es que no t'admiro només per haver guanyat un campionat del món amb 17 anys, sinó també per ser com ets (no cal dir-ho, humil, treballador, tímid però extrovertit a la vegada, amb el cap centrat i els peus a terra... i tot això entre moltes altre coses que sincerament, espero descobrir algun dia) i també per demostrar-me que si caus t'has d'aixecar, i que si una prova o cursa o el que sigui no va bé, has d'aixecar-te i amb sang freda mirar endavant, i seguir, que si cal a la pròxima podem fer baixar una estrella, o ''simplement'' salvar un mundial (Estoril), o com la majoria de cops, hem de saber continuar el nostre camí.
Dir també, que una de les coses que també tinc clares sobre tu, es que mai estaré perduda, perquè tu, tu em marques el nord, em dons força quan ningú mes ho pot fer, sentint-te parlar, veient el que has fet.. es increible de veritat, ETS INCREIBLE.
No m'allargaré més, sobren les paraules, ets la cosa més gran de la meva vida i no ho dic per dir, t'ho asseguro, com dic sempre SEMPRE SERÀS LA MEVA MILLOR OPCIÓ.
Moltes felicitats Marc, disfruta els 18 com t'ho mereixes, que t'ho mereixes tot i més.
PD: Saps que es la cosa que més em va captar de tu? quan vaig veure't per primer cop... jo em vaig mirar l'esquena i portava el 93 ben gran de color blau, suposo que no cal dir res més.
17-2-2011
No hay comentarios.:
Publicar un comentario