viernes, 25 de febrero de 2011

I torno a repetir que ningú podrà entendre mai aquest sentiment. Com pot una personeta com tu, aquest petit gran pilot, tenir una... osti es que ni jo ho sé. Ets indefinible, indescriptible i a la vegada sobren les paraules.
Que si, que no m'importa el que diguin, el que em diguin, el que pensin. Ets per mi la cosa més gran.
Diuen, que ens passem la vida buscant alló que anhelem, una cosa que ens doni força, ganes, il·lusió, motivació. Però que poques vegades es troba. Saps? a mi ja no m'importa el que diguin, com ja he dit abans. Perquè? simple. Doncs perquè t'he trobat a tu (la meva raó de viure). Per tant crec que haig de donar-te les gràcies per canviar la meva vida, o simplement pel simple fet d'existir. Tu saps que sempre seras la meva millor opció...

No hay comentarios.:

Publicar un comentario