Pot ser que realment les coses hagin canviat? A vegades necessitem un alicient per seguir caminant, per seguir endavant... M'ho vas demostrar en el seu temps i m'ho segueixes demostrant sempre, per això suposo que ets i vas ser tan important.
Odio tot això, a vegades em fas sentir tant petita, tant estúpida... De veritat es que no sé ni com expressar-ho. Suposo que és el cansament el que em fa ''insensible'' o realment no em fa res parlar amb tu d'aquesta manera? realment odio tot això?
Em confons com ningú de veritat, no sé, de moment... sembla que no fa tant de mal com em pensava, és un bon senyal. Que potser sento una mica d'impotència, un pél de ràbia? No t'ho negaré, però suposo que l'espineta que tinc clavada no se'm traurà ja mai més. O si? ara només fa falta temps per mirar com es pot solucionar, i com l'espineta aquesta pot esmicolar-se sense fer mal :)