Estic cansada, CANSADA D'ESPERAR-TE.

Probablement el camí i la decisió que escollim no ens faci feliços. Probablement se'ns escapi alguna llàgrima per no tenir-nos l'un a l'altre. Sé, que algún dia podrem evitar l'alegria que ens ve a sobre quan es creuen les nostres mirades, i podrem evitar l'enfonsament que ve després. Pot ser que tot això acabi bé.. tal i com tenia que haver acabat des del principi. Però recorda que, sempre pot ser que ens quedi el sabor amarg de no saber si probant-ho a la primera, hagués funcionat.

perduda.

No hi ha culpables, no busqueu ni assenyaleu amb el dit, no n'hi ha, tampoc es tracta d'això, de la mateixa manera ningú no es innocent. Ara tan se val! allò inevitable ens sorprén quan no hauria de ser així.Em sento com anant amb un tren d'alta velocitat. No puc parar. Veig passar el món a ambdós costats sense arribar a definir les seves formes, sense adonar-me de res. Ni tan sols puc retenir les imatges, i encara menys aturar-me jo, tot i que el que corre és el tren..