"No permitas que nadie diga que eres incapaz de hacer algo, ni si quiera yo. Si tienes un sueño, debes conservarlo. Si quieres algo, sal a buscarlo, y punto. ¿Sabes?, la gente que no logra conseguir sus sueños suele decirles a los demás que tampoco cumplirán los suyos".-EN BUSCA DE LA FELICIDAD.

Hay momentos en los que alguien tiene que luchar para conseguir lo que quiere, para llegar a su destino, y hay momentos en los que debe aceptar que ha perdido su destino, que el barco a zarpado, que el tren se ha ido, que todo desaparece, que solo una ilusa seguiría insistiendo. Lo cierto es que yo siempre fuí una ilusa. Aunque si te digo la verdad estoy cansada de fingir que todo va bien. De luchar y no llegar... De tener que callar, y tragarme las palabras en un suspiro. De sonreír aunque no tenga ganas. Pero seguiré siendo una ilusa, siempre-

Love you take is equal to love you make.

Hi ha molta bogeria al meu voltant, hi ha molt que fa que sigui dificil respirar. Quan tota la meva fe se n'ha anat en tu, porta-la cap a mi. Tu ho fas real per a mi. Bueno, de fet, ja no estic segura sobre les meves prioritats, ja no sé on dec ser, pero tu ho fas real per a mi. I estic corrents cap a tu, tu ets l'únic que pot ajudar-me, això és perquè et trobo a faltar.. Perque tu ho fas tot real per a mi. Quan el meu cap es fort, però el meu cor és dèbil, estic plena de dubtes, quan no puc parlar, tu m'ensenyes les paraules, tu ho fas real per a mi. Crec que hi ha massa del que puc aprendre aqui, però si tu hi ets, sé de quina manera puc canviar. Perquè tu brilles en la foscor, i sempre em trobaràs un lloc, un lloc on pugui créixer i aprendre, tu ho fas tot real per a mi. Però també hi ha vegades que les realitats fan mal, i això es el que passa, encara que sàpiga que tu ho fas tot real per a mi. Et vull aprop però alhora et vull lluny lluny lluny... I algun dia espero que tu puguis fer-ho tot real per a mi.

No sé com començar, ni on va començar tot. El temps es torna boig ja fins i tot per mi. Si vols que et digui la veritat mai crec que deixi de pensar en tu. Sobretot mirant enrrere. Masses coses hem passat que no cal dir. Tants cops m'has cuidat, ajudat, animat, o simplement estat. Tants somriures m'has tret, i tantes coses hem fet. Tant de temps.. Temps que ara mateix fa mal, com quan el cor batega sota un morat. Al temps se li ha oblidat passar per tu, per nosaltres. Però se'm va oblidar que mai tornaries. Tot i així, ara quan et veig.. em fa mal, com si em cremessin l'ànima. Que passa el temps i no podem viure tot el que un dia vas regalar-me. Tantes cançons que he escoltat pensant en tu, son tantes les que hem cantat, i escoltat junts, i pfff.. masses coses. Saps que jo tampoc despertaré i em trobaràs, ja no. Pero no crec sincerament, que et faci falta.. Sóc imprescindible per tu. I sé que tu estaras millor quan jo marxi, i tot seguira com res... I a la distància no seré més que un record que vam deixar morir.. M'entristeix escriure això, sincerament. Però tampoc es que jo vulgui, simplement, s'ha de fer.. Quan ens mirem ja no es com abans, abans et responia amb un somriure, i ara em venen ganes de plorar. Com han canviat les coses... Vam equivocar-nos i ara en paguem les consequències. No hi ha res més. M'agradaria saber com es tenir-ho tot, no tenir por a caure. Però jo mateixa sé que quan caus alguna cosa nova comença, alguna cosa t'encaixa, i sé que ara haig d'aixecar-me i seguir, sense tu. I només dic que mai vaig voler acabar així, pero tot se'ns ha anat, i comparat amb abans som com dos desconeguts, pero jo, jo... mai t'oblidaré...