sábado, 12 de febrero de 2011

Ara mateix m'apareixes aquí davant i t'escanyo, et juro que et matava. ES POT SABER QUE HE FET JO? QUINA RÀÀBIA! M'estàs 4 dies sense dir res i el primer que em dius es un no cal que diguis res. I DESPRÉS A SOBRE SÓC JO! JODER! Que el meu gran error va ser estimar-te com ningú ha fet i com ningú farà, ho sé, I SÉ QUE HAIG D'ASSUMIR-HO, i el dia que tu ho assumeixis serà massa tard, perquè jo vull oblidar-me de tu, vull oblidar-te, vull recordar sense fer-me mal, més mal.
PERQUÈ ETS COM LA SOGA QUE M'AGUANTA I M'OFEGA AL MATEIX TEMPS? Avui fa un any que em vas deixar, i avui justament AVUI ens hem tornat a barallar desprès de tant de temps. Odio tot això, ho odio i ara mateix t'odiot'odiot'odio a més no poder.
Perquè vam tenir que deixar enrrere tots aquells sentiments? Perquè vam voler acabar amb tot allò? Encara em ressona el teu últim t'estimo a l'orella, encara recordo com em miraves, com em tocaves, com si fos la nina més fina, la nineta dels teus ulls, la cosa que protegiries fins la fi del món... Perquè vam preferir amagar-ho tot? Deixar que acabés? Posar fi a la nostra història, la que durant tant de temps havíem estat buscant? Jo volia continuar encisada pel teu somriure, m'era igual viure com una estúpida enamorada de tu, SI, I HO CRIDARIA FORT, ESTAVA ENAMORADA DE TU! Ara penso realment si sempre has sigut així o es que realment mai et vaig arribar a conèixer del tot. Perquè tens por a enamorar-te? T'ho diria 50 cops més si fes falta, saps que aquest és el teu gran error.
Ara mateix em tens ràbia, però saps perquè? Perquè saps que sóc la única persona d'aquest món que t'ha aconseguit canviar, perquè saps que quan em veus no pots amagar res, que se't posa aquell somriure de qui està enamorat, i intentes amagar-ho, però em busques a cada instant com si fos l'últim en que poguessim estar junts, perquè saps que sempre m'has volgut. I no, no és per tirar-me flors ni res per l'estil, saps que sovint faig justament al contrari. Però et fa por tot això. Et fa por enamorar-te perdudament de mi i que algú pugui ''controlar-te''. I tu creus que no ho sé. I amb això podria fer-te mal, molt mal. Però no. Jo no m'oblido de qui has sigut en la meva vida. Vas ser la raó per la que m'aixecava durant un temps. I tampoc em fa por reconèixer tota la nostra història. Jo no m'amago. Jo no tinc por.

No hay comentarios.:

Publicar un comentario