lunes, 28 de febrero de 2011

just like a dream to me.


Even my world is falling apart when there's no light, to break up the dark that's when I, I look at you.

(Only in your eyes I can see the truth, only seeing in I know that I'm not alone.)
Hoy he saltado a la calle sin corazón de repuesto, y voy siguiendo la huella de algun perfume barato, del brillo de una botella, del susurrar de unos labios.

Te veo y siento miedo, tengo los ojos rojos, la cabecita loca, el corazón despierto, no sé como llevarte a mi rincón secreto.
Se me acaba la noche, la salud y el dinero, no te pierdo de vista y ya te echo de menos, no quiero ningún gramo que no sea de tu cuerpo.

Y ahora para ver las estrellas nunca miro al cielo, porqué ya sé volar sin motores aunque amanezca en el suelo. Cierto es que no sé como convencerte de compartir los febreros. Porqué cierto es que entre tu y yo está la realidad, una pared de cristal y 100 toneladas de soledad.

domingo, 27 de febrero de 2011

you're perfect to me..


Encara recordo quan vaig veure't per primer cop, 15 anys i batent rècords. Avui en fas 18. 18 anys on has fet mil i una coses que molta gent de la teva edat haguèssim volgut fer, o ni haguèssim imaginat que algú de la nostra edat pogués o arribaria algun dia a fer-les. Però llavors apareixeres tu trencant esquemes. Que sàpigues que sempre seré al teu costat recolzant-te en tot el que tu facis, i si cal per recordar-te un cop més que ''después de la tormenta sale el sol'' i que tens gent com jo al teu costat, sempre i per sempre (almenys jo).
Ets enorme per mi Marc, no hi ha dia que no et tingui ni a la boca ni al meu pensament. I es que no t'admiro només per haver guanyat un campionat del món amb 17 anys, sinó també per ser com ets (no cal dir-ho, humil, treballador, tímid però extrovertit a la vegada, amb el cap centrat i els peus a terra... i tot això entre moltes altre coses que sincerament, espero descobrir algun dia) i també per demostrar-me que si caus t'has d'aixecar, i que si una prova o cursa o el que sigui no va bé, has d'aixecar-te i amb sang freda mirar endavant, i seguir, que si cal a la pròxima podem fer baixar una estrella, o ''simplement'' salvar un mundial (Estoril), o com la majoria de cops, hem de saber continuar el nostre camí.
Dir també, que una de les coses que també tinc clares sobre tu, es que mai estaré perduda, perquè tu, tu em marques el nord, em dons força quan ningú mes ho pot fer, sentint-te parlar, veient el que has fet.. es increible de veritat, ETS INCREIBLE.
No m'allargaré més, sobren les paraules, ets la cosa més gran de la meva vida i no ho dic per dir, t'ho asseguro, com dic sempre SEMPRE SERÀS LA MEVA MILLOR OPCIÓ.
Moltes felicitats Marc, disfruta els 18 com t'ho mereixes, que t'ho mereixes tot i més.
PD: Saps que es la cosa que més em va captar de tu? quan vaig veure't per primer cop... jo em vaig mirar l'esquena i portava el 93 ben gran de color blau, suposo que no cal dir res més.
17-2-2011

viernes, 25 de febrero de 2011

I torno a repetir que ningú podrà entendre mai aquest sentiment. Com pot una personeta com tu, aquest petit gran pilot, tenir una... osti es que ni jo ho sé. Ets indefinible, indescriptible i a la vegada sobren les paraules.
Que si, que no m'importa el que diguin, el que em diguin, el que pensin. Ets per mi la cosa més gran.
Diuen, que ens passem la vida buscant alló que anhelem, una cosa que ens doni força, ganes, il·lusió, motivació. Però que poques vegades es troba. Saps? a mi ja no m'importa el que diguin, com ja he dit abans. Perquè? simple. Doncs perquè t'he trobat a tu (la meva raó de viure). Per tant crec que haig de donar-te les gràcies per canviar la meva vida, o simplement pel simple fet d'existir. Tu saps que sempre seras la meva millor opció...
Pot ser que realment les coses hagin canviat? A vegades necessitem un alicient per seguir caminant, per seguir endavant... M'ho vas demostrar en el seu temps i m'ho segueixes demostrant sempre, per això suposo que ets i vas ser tan important.
Odio tot això, a vegades em fas sentir tant petita, tant estúpida... De veritat es que no sé ni com expressar-ho. Suposo que és el cansament el que em fa ''insensible'' o realment no em fa res parlar amb tu d'aquesta manera? realment odio tot això?
Em confons com ningú de veritat, no sé, de moment... sembla que no fa tant de mal com em pensava, és un bon senyal. Que potser sento una mica d'impotència, un pél de ràbia? No t'ho negaré, però suposo que l'espineta que tinc clavada no se'm traurà ja mai més. O si? ara només fa falta temps per mirar com es pot solucionar, i com l'espineta aquesta pot esmicolar-se sense fer mal :)

I've made wrong turns, once or twice. Bad decisions, but that's allright. You can see it, welcome to my silly life..
Mistrated in this place, feeling like ''miss no-understand'' , ''miss no-way, -it's- all- good'' but it didn't slow me down.
Mistaken, always second guessing, underestimated, look, i'm still around.
Don't you ever ever feel like you're less than all, like you're nothing? It's complicated but you have to look how big you can make it.
(y ahora mientras el mundo gira yo me trago el miedo, es tan ''agradable'' la mentira... por eso traté y traté y traté de evitarlo, pero me pasé y por eso fué una perdida de tiempo, asi que ahora solo me resigno a pensar que you're fucking perfect to me(:)

viernes, 18 de febrero de 2011

Duele perdonar pero más duele olvidar, por eso nunca te dejaré de querer..


y en tu sonrisa y en tu voz, aun queda algo de los dos...

sábado, 12 de febrero de 2011

¿Y si asumimos que todo se ha jodido pero seguimos juntos? Podemos aceptar que discutimos mucho, que ya apenas nos acostamos, pero que no queremos vivir el uno sin el otro. De ese modo podemos pasar la vida juntos. Infelices, pero felices de no estar separados.
-Nunca he dicho que no te quiera.
-Tampoco has dicho que lo hagas.
-Siempre le buscas tres pies al gato.
-Todo sería más fácil si me dijeses la razón por la que no quieres que estemos juntos.
-Tú y yo somos como un coche mal asegurado. No cubrimos los daños a terceros, enana.
-No sé si reírme o llorar.
-Ríete, que estás más guapa.
Ara mateix m'apareixes aquí davant i t'escanyo, et juro que et matava. ES POT SABER QUE HE FET JO? QUINA RÀÀBIA! M'estàs 4 dies sense dir res i el primer que em dius es un no cal que diguis res. I DESPRÉS A SOBRE SÓC JO! JODER! Que el meu gran error va ser estimar-te com ningú ha fet i com ningú farà, ho sé, I SÉ QUE HAIG D'ASSUMIR-HO, i el dia que tu ho assumeixis serà massa tard, perquè jo vull oblidar-me de tu, vull oblidar-te, vull recordar sense fer-me mal, més mal.
PERQUÈ ETS COM LA SOGA QUE M'AGUANTA I M'OFEGA AL MATEIX TEMPS? Avui fa un any que em vas deixar, i avui justament AVUI ens hem tornat a barallar desprès de tant de temps. Odio tot això, ho odio i ara mateix t'odiot'odiot'odio a més no poder.
Perquè vam tenir que deixar enrrere tots aquells sentiments? Perquè vam voler acabar amb tot allò? Encara em ressona el teu últim t'estimo a l'orella, encara recordo com em miraves, com em tocaves, com si fos la nina més fina, la nineta dels teus ulls, la cosa que protegiries fins la fi del món... Perquè vam preferir amagar-ho tot? Deixar que acabés? Posar fi a la nostra història, la que durant tant de temps havíem estat buscant? Jo volia continuar encisada pel teu somriure, m'era igual viure com una estúpida enamorada de tu, SI, I HO CRIDARIA FORT, ESTAVA ENAMORADA DE TU! Ara penso realment si sempre has sigut així o es que realment mai et vaig arribar a conèixer del tot. Perquè tens por a enamorar-te? T'ho diria 50 cops més si fes falta, saps que aquest és el teu gran error.
Ara mateix em tens ràbia, però saps perquè? Perquè saps que sóc la única persona d'aquest món que t'ha aconseguit canviar, perquè saps que quan em veus no pots amagar res, que se't posa aquell somriure de qui està enamorat, i intentes amagar-ho, però em busques a cada instant com si fos l'últim en que poguessim estar junts, perquè saps que sempre m'has volgut. I no, no és per tirar-me flors ni res per l'estil, saps que sovint faig justament al contrari. Però et fa por tot això. Et fa por enamorar-te perdudament de mi i que algú pugui ''controlar-te''. I tu creus que no ho sé. I amb això podria fer-te mal, molt mal. Però no. Jo no m'oblido de qui has sigut en la meva vida. Vas ser la raó per la que m'aixecava durant un temps. I tampoc em fa por reconèixer tota la nostra història. Jo no m'amago. Jo no tinc por.

domingo, 6 de febrero de 2011

Por los besos que aun nos quedan en la boca, por los miles de homenajes que nos dimos, por nadar y no guardar nunca la ropa, por los dedos jugetones del destino, porque fuimos lo que fuimos, porque fuimos lo que fuimos...


(Porqué puesto a confesarte, aun tengo miedo a tenerte delante, porqué en cuanto me descuido me atropella algún recuerdo en el pasillo, porque no puedo negarte, que te quise sin querer y más que a nadie...)