No vaig continuar. Estava convençuda que tot hauria acabat, que no hi havia res a fer. Estava sola, ben sola. Seria com si mai hagués existit, m'havia dit. I què més.. jo l'estimo. I ara estic sola, completament sola. Hola? Que hi ha algú? Mai hi ha hagut ningú, no t'hi escarrassis nena, ets massa tonta, has tornat a caure.. De cop vaig notar el terra llis i fred sota els meus genolls, després sota els palmells i al final contra la pell de la galta. M'envaïa la desesperació. Esperava que estigués a punt de desmaiar-me però per desgràcia, no vaig perdre el coneixement. Les onades de dolor que fins ara només m'havien acariciat s'havien embravit i ara em passaven per sobre, engolint-me en un mar de plors i llàgrimes. I ja no vaig sortir a la superfície...