És trist, realment trist. Realment intento trobar les paraules adequades, les que són capaçes d'alliberar-me d'aquest dolor. Són paraules que costen de dir, que nosé si podré pronunciar sense enfonsar-me una mica més. Perdre la noció del temps, de l'espai, de tot, és el que mes desitjo ara mateix, a la vida... No vull combatre més. L'entuniment m'és totalment necessari per no patir (encara més) tot és culpa d'aquest estúpid forat. És trist adonar-se que la meva història s'ha acabat.