sábado, 14 de diciembre de 2013

La casualidad más bonita de mi vida

Sempre dubtes de si alguna vegada realment podràs arribar a trobar allò que t'empleni, alguna cosa, o algú simplement... 

Amb el pas del temps vas aprenent a no il·lusionar-te, a consolar-te pensant que ja arribarà, però cada cop ho veus pitjor quan decepció rera decepció veus que passa el temps i no arriba, que ets feliç però no intensament, que a vegades simplement van passant els dies o t'entrabanques amb la persona equivocada, i començes a creure que realment no hi ha solució. Que potser ara no toca, o potser no tocarà.
I de cop un dia poc a poc te'n vas adonant que algú, aquell algú que sempre ha estat al teu costat, que obviament sempre ha sigut important, poc a poc ho va sent més. I no entens ni perquè.
Llavors de cop ho entens. Començes a sentir que aquella persona es va tornant especial poc a poc, que realment, potser si que aquest cop era el que necessitaves... i tornen a passar els dies, i cada cop tot es va fent més fort, i millor.
I arriba un punt en que com avui, te'n adones que quan el mires et perds completament en el teu somriure, que no hi ha res com abraçar-te a ell i no voler, ni poder, deixar de fer-li petons i notar com t'encanta notar la seva respiració aprop teu, com no hi ha res millor que estirar-te damunt del seu pit i llavors mirar-lo i veure com somriu, com si sapigues el que estic pensant... I el que estic pensant es que començo a estar perdudament enganxada a ell. Que em mira i no puc pensar en res més que com n'és d'important, perque no em passa pel cap res on no hi és, ni espero trobar-me amb ningú més, i que tinc por de mirar-lo massa estona per por a estimar-lo massa, encara que realment penses ''no, ja estic perduda''. Perquè res em fa més feliç com fer-li un petò i notar com entremig somriu, perquè res em fa més feliç com estar al seu costat.
Perquè si sumem dos tot és més fàcil. Perque la meva sort va començar a canviar quan et vaig conèixer. 



''Sé que amb tu podré somiar per sempre més, fer-ho tot realitat. 
No hi ha un racó del meu planeta on pugui estar i deixar de pensar en tu.''

No hay comentarios.:

Publicar un comentario