domingo, 17 de abril de 2011

Feia temps que no em sentia tan enamorada de la vida... Per fi, he tornat, ''y más fuerte que nunca''. Feia temps que no em sentia tan bé. Com pot ser que una competició m'aporti tant? i si creia enfonsar-me, pam, pensava en tu i em donaves força (si, em refereixo al campió del món que ja té 18 anys). També haig de donar gràcies als que ja no hi són, per haver-me fet més forta. I als que he conegut, dels qui en quedaràn pocs, però de veritat. S'ha acabat. ''Que dure lo que dure'' però ara si. Si, puc dir-ho. Avui, sóc feliç. (Feliços 19 allà on siguis, que sigui feliç no vol dir que no et senti dins meu i que no et trobi a faltar)

No hay comentarios.:

Publicar un comentario