perduda.

No hi ha culpables, no busqueu ni assenyaleu amb el dit, no n'hi ha, tampoc es tracta d'això, de la mateixa manera ningú no es innocent. Ara tan se val! allò inevitable ens sorprén quan no hauria de ser així.Em sento com anant amb un tren d'alta velocitat. No puc parar. Veig passar el món a ambdós costats sense arribar a definir les seves formes, sense adonar-me de res. Ni tan sols puc retenir les imatges, i encara menys aturar-me jo, tot i que el que corre és el tren..