domingo, 21 de febrero de 2010

AIXÒ EM PASSA PER ESTÚPIDA. Si et vaig creure, i què? vaig tornar creure en algú, algú en qui jo confiava plenament que em tornés les ganes de viure, algú que fos la meva alegria, les meves ganes de somriure i de ser feliç. ES-TÚ-PI-DA. Aqui estic entre llàgimes veient com ja m'has oblidat. Com collons t'ho fas perquè et duri tan poc? joder, és frustrant! Ets un niñato ho sé, però ets el MEU niñato, i això ningú ho canviarà... T'ESTIMO més del que em creia, això em passa per creure que podia viure sense tu.

No hay comentarios.:

Publicar un comentario