jueves, 19 de noviembre de 2009

Vaig volguer massa i vaig perdre tant.. (et volia a tu i et vaig perdre), realment vaig deixar moltes coses enrrere. I és tot inútil. Odio veure't i somriure. Odio necessitarte. Odio que res sigui com abans. Odio que no m'expliquis res. Odio sentir-te a mil quilometres. Odio volguer-te al meu costat. Odio tot aixó. Aquest últim combat dura massa. No vull estar així, i menys per tu.. QUE ALGÚ EM CONVENÇI QUE NO EM FAS FALTA!





ODIO AQUEST ESTÚPID SENTIMENT D'ANYORANÇA.
Si, m'has fet mal, me'n fas dia a dia, i me'n seguiràs fent. I jo, jo.. t'estimo. (o no?)

No hay comentarios.:

Publicar un comentario