A una llum apagada. (d'una persona que ara mateix es sent molt petita, perquè li falta una de les millors persones que coneixerà mai.)

Un dia depriment, em decideixo a escriure al blog per intentar no enfonsar-me. Acabo de buscar entre algunes fotos aviam que podia posar en aquesta renovació. He trobat.. això. Pura casualitat. No m'ho esperava per res, les llàgrimes han saltat soles. No té cap enganxina, no té cap 17 a la part blanca, no té res. Aqui es quan em vas dir: miraaa todo el verano trabajando para comprarla! te gusta? i jo et vaig dir: ualaa:O pepino de moto para el peepe! si es que te lo mereces eh... ho sento pero no me'n recordo de més. Em fa mal recordar. Penso en tu cada dia que passa, em fa encara més mal no haver aprofitat aquests últims mesos amb tu. Saps que vas ser el meu millor amic durant un temps. Saps que ens vam agafar mútuament per no caure. Saps que els dos vam patir molt per coses que només tu i jo sabem. Saps que m'encantava quan em deies que ell no em mereixia. Saps que m'encantava sortir de morros de l'aigua i trobar-te allà dient-me: aunque creas que lo has echo mal, para mi siempre seràs la nadadeitor, la numero 1:). Sabies tantes coses.. Encara em deus un pike un a un a la piscina. Em deus una volta en moto. Em deus una abraçada quan acabi el batxillerat (quan et vaig dir el que anava a estudiar, em vas dir que ho canviés, així vaig fer) Tu em vas ensenyar a estudiar mates (la mejor forma de estudiar mates es haciendo ejercicios, si no los entiendes llamame, yo te ayudo- frase teva). Em vas ensenyar a somriure quan no en tenia ganes. Em vas regalar gelats de 50 céntims. Probablement et dec diners (coses que tu em pagaves i mai em reclamaves) Em vas prometre que mai em deixaries sola. Em vas ensenyar a fer-me més forta, a callar quan no ho vols fer (especialitat teva). Em vas demostrar qui són amics de veritat, em vas ensenyar el que és una verdadera amistat. Em vas explicar coses que ningú més sabia, i que ningú mai sabrà. Recordo amb un somriure quan ens vam quedar sols a barraques d'aquest any, (tu i jo, perduts i beguts, a la denominada: misión vodka barrakasfigueras 009, a la busca de més beguda, per oblidar encara més les nostres penes .. jajajaja eres i seràs el meu idol) Recordo tantes coses amb un somriure. Pero se'm cauen les llàgrimes quan, passo per allà, davant de casa meva, on casi un mes després encara es pot veure una taca més fosca que l'asfalt i que, mirant a contrallum, es veuen petits detalls de color vermell.. (sona sàdic pero.. és la teva sang.) Recordo quan volia deixar l'aigua i em deies que ni pensar-ho. Tu sempre vas ser-hi, passés el que passés. Recordo el teu baix autoestima (no t'ho mereixies per res.. i t'ho vaig repetir sempre..) I podria continuar escrivint i escrivint converses de fins les 3 de la matinada, podria continuar recordant fins a plorar encara més, voldria dir-te tantes coses.. Et trobo tan a faltar.. però tan... el temps diuen que ho cura tot si.. però no em faig a la idea de no tornar a veure't somriure mai més.