lunes, 6 de septiembre de 2010

Agafo aire. Un, dos,tres. Torno a respirar. No sé si el que m'ha fet mal han sigut les teves paraules o la ràbia de veure com te'm escapes de les mans. Que m'ajudaries no? esclar esclar... I jo et dic que no passa res quan suposo que em moria de ganes de fer-te un petó. Si.. és això segurament. Smeeeeec. Et diria tantes coses ara mateix si et tingués aqui, pero ara mateix deus estar ocupat pensant en que faràs per no creuar-te amb mi. I si, jo suposo que hauria de fer el mateix. Espero que tornis amb mi amb normalitat.. saps que jo no puc viure sense tu, i sé que en el fons, tu tampoc (m'ho has reconegut) em vas prometre que sempre estaries aquí, tan per fer-me oblidar com per fer-me riure, i fer que la petitona no es ralli. Smec un altre cop. M'agradaria tenir els cullons suficients com per passar-te aquest text... Pero no. Ara em resigno escoltant a thousand miles (si, ja sabries que vol dir) mentre per el meu cap ronda un: y a ti que te supo tan mal que yo me encariñara con esa facilidad (ja m'entendries) Odio que m'escoltis i m'entenguis tant..

1 comentario:

  1. Holaa!! me encanta tu blog, siempre lo sigo y spero q no dejes nunca de escribir y de expresar esos sentimientos en los que nos podemos ver reflejados tantas personas.. :)
    *kien la sigue la consigue

    ResponderEliminar