lunes, 5 de octubre de 2009

POR de caure al buit de no tornar a creure en res, de veure com el meu món s'enfonsa i tot per una persona. POR de no saber escollir ni contestar en el moment indicat. POR de tornar a passar el passat, de reviure moments que semblaven superats. Diuen que només se't pot trencar un cop el cor, que la resta són rascades. Però jo visc amb la POR al cos, por de no voler tornar a trencar-me el cor. M'arrisco o no m'arrisco? Simplement la ràbia aquesta puta ràbia de no saber que és el que vull, de no saber actuar. Dos problemes simplement dos problemes són els que m'impedeixen ser totalment feliç. Callar callar i callar...

No hay comentarios.:

Publicar un comentario