Sabes? sabes que te digo? si no la llenas tú, no! si no me llenas tu no me llena cualquiera!
Y yo, y yo... he pasado buscándote una vida entera...
Cansadita estaba de tener que buscar, por las calles, los sueños, la tierra y el mar, si no la llenas tú no, si no me llenas tú es que no me llena cualquiera, y no quiero más piedra papel o tijera.

Y no sabes lo que eres porqué nunca es suficiente. Sigo pensando que nunca es tarde, y que necesito verte aqui, porqué tu mirada me hace grande, porqué nada es más importante que tú, porqué todo un mundo anclado eres, todo un mar para perderme.

Quisiera ser el aire que escapa de tu risa, quisiera ser la sal para escocerte en tus heridas, quisiera ser la sangre que envuelves con tu vida, quisiera ser el sueño que jamás compartirías, el jardín de tu alegría, en la fiesta de tu piel:)

just like a dream to me.

Even my world is falling apart when there's no light, to break up the dark that's when I, I look at you.

(Only in your eyes I can see the truth, only seeing in I know that I'm not alone.)

Hoy he saltado a la calle sin corazón de repuesto, y voy siguiendo la huella de algun perfume barato, del brillo de una botella, del susurrar de unos labios.

Te veo y siento miedo, tengo los ojos rojos, la cabecita loca, el corazón despierto, no sé como llevarte a mi rincón secreto.

Se me acaba la noche, la salud y el dinero, no te pierdo de vista y ya te echo de menos, no quiero ningún gramo que no sea de tu cuerpo.

Y ahora para ver las estrellas nunca miro al cielo, porqué ya sé volar sin motores aunque amanezca en el suelo. Cierto es que no sé como convencerte de compartir los febreros. Porqué cierto es que entre tu y yo está la realidad, una pared de cristal y 100 toneladas de soledad.

you're perfect to me..

Encara recordo quan vaig veure't per primer cop, 15 anys i batent rècords. Avui en fas 18. 18 anys on has fet mil i una coses que molta gent de la teva edat haguèssim volgut fer, o ni haguèssim imaginat que algú de la nostra edat pogués o arribaria algun dia a fer-les. Però llavors apareixeres tu trencant esquemes. Que sàpigues que sempre seré al teu costat recolzant-te en tot el que tu facis, i si cal per recordar-te un cop més que ''después de la tormenta sale el sol'' i que tens gent com jo al teu costat, sempre i per sempre (almenys jo).

Ets enorme per mi Marc, no hi ha dia que no et tingui ni a la boca ni al meu pensament. I es que no t'admiro només per haver guanyat un campionat del món amb 17 anys, sinó també per ser com ets (no cal dir-ho, humil, treballador, tímid però extrovertit a la vegada, amb el cap centrat i els peus a terra... i tot això entre moltes altre coses que sincerament, espero descobrir algun dia) i també per demostrar-me que si caus t'has d'aixecar, i que si una prova o cursa o el que sigui no va bé, has d'aixecar-te i amb sang freda mirar endavant, i seguir, que si cal a la pròxima podem fer baixar una estrella, o ''simplement'' salvar un mundial (Estoril), o com la majoria de cops, hem de saber continuar el nostre camí.

Dir també, que una de les coses que també tinc clares sobre tu, es que mai estaré perduda, perquè tu, tu em marques el nord, em dons força quan ningú mes ho pot fer, sentint-te parlar, veient el que has fet.. es increible de veritat, ETS INCREIBLE.

No m'allargaré més, sobren les paraules, ets la cosa més gran de la meva vida i no ho dic per dir, t'ho asseguro, com dic sempre SEMPRE SERÀS LA MEVA MILLOR OPCIÓ.

Moltes felicitats Marc, disfruta els 18 com t'ho mereixes, que t'ho mereixes tot i més.

PD: Saps que es la cosa que més em va captar de tu? quan vaig veure't per primer cop... jo em vaig mirar l'esquena i portava el 93 ben gran de color blau, suposo que no cal dir res més.

17-2-2011

I torno a repetir que ningú podrà entendre mai aquest sentiment. Com pot una personeta com tu, aquest petit gran pilot, tenir una... osti es que ni jo ho sé. Ets indefinible, indescriptible i a la vegada sobren les paraules.
Que si, que no m'importa el que diguin, el que em diguin, el que pensin. Ets per mi la cosa més gran.
Diuen, que ens passem la vida buscant alló que anhelem, una cosa que ens doni força, ganes, il·lusió, motivació. Però que poques vegades es troba. Saps? a mi ja no m'importa el que diguin, com ja he dit abans. Perquè? simple. Doncs perquè t'he trobat a tu (la meva raó de viure). Per tant crec que haig de donar-te les gràcies per canviar la meva vida, o simplement pel simple fet d'existir. Tu saps que sempre seras la meva millor opció...