-Ell és com una droga per a tu - va parlar amb la veu pausada i amable, sense un besllum de crítica-. Ara veig que no ets capaç de viure sense ell. És massa tard, però jo hauria sigut més saludable per a tu, res de drogues, hauria sigut l'aire, el sol.
-Acostumava a pensar en tu d'aquesta manera, ja ho saps, com el sol, el meu sol particular. La teva llum compensava de sobres les meves ombres.
Ell va sospirar.
-Sóc capaç de manipular les ombres, però no de lluitar contra un eclipsi.