you're perfect to me..

Encara recordo quan vaig veure't per primer cop, 15 anys i batent rècords. Avui en fas 18. 18 anys on has fet mil i una coses que molta gent de la teva edat haguèssim volgut fer, o ni haguèssim imaginat que algú de la nostra edat pogués o arribaria algun dia a fer-les. Però llavors apareixeres tu trencant esquemes. Que sàpigues que sempre seré al teu costat recolzant-te en tot el que tu facis, i si cal per recordar-te un cop més que ''después de la tormenta sale el sol'' i que tens gent com jo al teu costat, sempre i per sempre (almenys jo).

Ets enorme per mi Marc, no hi ha dia que no et tingui ni a la boca ni al meu pensament. I es que no t'admiro només per haver guanyat un campionat del món amb 17 anys, sinó també per ser com ets (no cal dir-ho, humil, treballador, tímid però extrovertit a la vegada, amb el cap centrat i els peus a terra... i tot això entre moltes altre coses que sincerament, espero descobrir algun dia) i també per demostrar-me que si caus t'has d'aixecar, i que si una prova o cursa o el que sigui no va bé, has d'aixecar-te i amb sang freda mirar endavant, i seguir, que si cal a la pròxima podem fer baixar una estrella, o ''simplement'' salvar un mundial (Estoril), o com la majoria de cops, hem de saber continuar el nostre camí.

Dir també, que una de les coses que també tinc clares sobre tu, es que mai estaré perduda, perquè tu, tu em marques el nord, em dons força quan ningú mes ho pot fer, sentint-te parlar, veient el que has fet.. es increible de veritat, ETS INCREIBLE.

No m'allargaré més, sobren les paraules, ets la cosa més gran de la meva vida i no ho dic per dir, t'ho asseguro, com dic sempre SEMPRE SERÀS LA MEVA MILLOR OPCIÓ.

Moltes felicitats Marc, disfruta els 18 com t'ho mereixes, que t'ho mereixes tot i més.

PD: Saps que es la cosa que més em va captar de tu? quan vaig veure't per primer cop... jo em vaig mirar l'esquena i portava el 93 ben gran de color blau, suposo que no cal dir res més.

17-2-2011

I torno a repetir que ningú podrà entendre mai aquest sentiment. Com pot una personeta com tu, aquest petit gran pilot, tenir una... osti es que ni jo ho sé. Ets indefinible, indescriptible i a la vegada sobren les paraules.
Que si, que no m'importa el que diguin, el que em diguin, el que pensin. Ets per mi la cosa més gran.
Diuen, que ens passem la vida buscant alló que anhelem, una cosa que ens doni força, ganes, il·lusió, motivació. Però que poques vegades es troba. Saps? a mi ja no m'importa el que diguin, com ja he dit abans. Perquè? simple. Doncs perquè t'he trobat a tu (la meva raó de viure). Per tant crec que haig de donar-te les gràcies per canviar la meva vida, o simplement pel simple fet d'existir. Tu saps que sempre seras la meva millor opció...

Pot ser que realment les coses hagin canviat? A vegades necessitem un alicient per seguir caminant, per seguir endavant... M'ho vas demostrar en el seu temps i m'ho segueixes demostrant sempre, per això suposo que ets i vas ser tan important.
Odio tot això, a vegades em fas sentir tant petita, tant estúpida... De veritat es que no sé ni com expressar-ho. Suposo que és el cansament el que em fa ''insensible'' o realment no em fa res parlar amb tu d'aquesta manera? realment odio tot això?
Em confons com ningú de veritat, no sé, de moment... sembla que no fa tant de mal com em pensava, és un bon senyal. Que potser sento una mica d'impotència, un pél de ràbia? No t'ho negaré, però suposo que l'espineta que tinc clavada no se'm traurà ja mai més. O si? ara només fa falta temps per mirar com es pot solucionar, i com l'espineta aquesta pot esmicolar-se sense fer mal :)

I've made wrong turns, once or twice. Bad decisions, but that's allright. You can see it, welcome to my silly life..

Mistrated in this place, feeling like ''miss no-understand'' , ''miss no-way, -it's- all- good'' but it didn't slow me down.

Mistaken, always second guessing, underestimated, look, i'm still around.

Don't you ever ever feel like you're less than all, like you're nothing? It's complicated but you have to look how big you can make it.

(y ahora mientras el mundo gira yo me trago el miedo, es tan ''agradable'' la mentira... por eso traté y traté y traté de evitarlo, pero me pasé y por eso fué una perdida de tiempo, asi que ahora solo me resigno a pensar que you're fucking perfect to me(:)

Duele perdonar pero más duele olvidar, por eso nunca te dejaré de querer..


y en tu sonrisa y en tu voz, aun queda algo de los dos...

¿Y si asumimos que todo se ha jodido pero seguimos juntos? Podemos aceptar que discutimos mucho, que ya apenas nos acostamos, pero que no queremos vivir el uno sin el otro. De ese modo podemos pasar la vida juntos. Infelices, pero felices de no estar separados.

-Nunca he dicho que no te quiera.
-Tampoco has dicho que lo hagas.
-Siempre le buscas tres pies al gato.
-Todo sería más fácil si me dijeses la razón por la que no quieres que estemos juntos.
-Tú y yo somos como un coche mal asegurado. No cubrimos los daños a terceros, enana.
-No sé si reírme o llorar.
-Ríete, que estás más guapa.