Perdona que te escriba, prometí no volverte a molestar y es verdad, pero no soy capaz, soy una cobarde..
Recuerdo cada día, cada instante en que tu fuiste mi mitad, y mucho más, fue sin dudar algo insuperable... Y sin embargo ahora ya no sé ni respirar..
No puedo estar más sin ti, no puedo olvidar tu sonrisa, quiero saber si algun dia me recompondré. Y perdona que te insista, pero es que me cuesta tanto comprender que esta vez tenga que ser algo irremediable... y sin embargo ahora ya no sé ni respirar, que cada sentimiento es un puñal, que cada dia lloro por ti.. y que estoy rota en mil pedazos.



UN FASTIGÓS MES SENSE TU. El pitjor mes de la meva vida...

A una llum apagada. (d'una persona que ara mateix es sent molt petita, perquè li falta una de les millors persones que coneixerà mai.)

Un dia depriment, em decideixo a escriure al blog per intentar no enfonsar-me. Acabo de buscar entre algunes fotos aviam que podia posar en aquesta renovació. He trobat.. això. Pura casualitat. No m'ho esperava per res, les llàgrimes han saltat soles. No té cap enganxina, no té cap 17 a la part blanca, no té res. Aqui es quan em vas dir: miraaa todo el verano trabajando para comprarla! te gusta? i jo et vaig dir: ualaa:O pepino de moto para el peepe! si es que te lo mereces eh... ho sento pero no me'n recordo de més. Em fa mal recordar. Penso en tu cada dia que passa, em fa encara més mal no haver aprofitat aquests últims mesos amb tu. Saps que vas ser el meu millor amic durant un temps. Saps que ens vam agafar mútuament per no caure. Saps que els dos vam patir molt per coses que només tu i jo sabem. Saps que m'encantava quan em deies que ell no em mereixia. Saps que m'encantava sortir de morros de l'aigua i trobar-te allà dient-me: aunque creas que lo has echo mal, para mi siempre seràs la nadadeitor, la numero 1:). Sabies tantes coses.. Encara em deus un pike un a un a la piscina. Em deus una volta en moto. Em deus una abraçada quan acabi el batxillerat (quan et vaig dir el que anava a estudiar, em vas dir que ho canviés, així vaig fer) Tu em vas ensenyar a estudiar mates (la mejor forma de estudiar mates es haciendo ejercicios, si no los entiendes llamame, yo te ayudo- frase teva). Em vas ensenyar a somriure quan no en tenia ganes. Em vas regalar gelats de 50 céntims. Probablement et dec diners (coses que tu em pagaves i mai em reclamaves) Em vas prometre que mai em deixaries sola. Em vas ensenyar a fer-me més forta, a callar quan no ho vols fer (especialitat teva). Em vas demostrar qui són amics de veritat, em vas ensenyar el que és una verdadera amistat. Em vas explicar coses que ningú més sabia, i que ningú mai sabrà. Recordo amb un somriure quan ens vam quedar sols a barraques d'aquest any, (tu i jo, perduts i beguts, a la denominada: misión vodka barrakasfigueras 009, a la busca de més beguda, per oblidar encara més les nostres penes .. jajajaja eres i seràs el meu idol) Recordo tantes coses amb un somriure. Pero se'm cauen les llàgrimes quan, passo per allà, davant de casa meva, on casi un mes després encara es pot veure una taca més fosca que l'asfalt i que, mirant a contrallum, es veuen petits detalls de color vermell.. (sona sàdic pero.. és la teva sang.) Recordo quan volia deixar l'aigua i em deies que ni pensar-ho. Tu sempre vas ser-hi, passés el que passés. Recordo el teu baix autoestima (no t'ho mereixies per res.. i t'ho vaig repetir sempre..) I podria continuar escrivint i escrivint converses de fins les 3 de la matinada, podria continuar recordant fins a plorar encara més, voldria dir-te tantes coses.. Et trobo tan a faltar.. però tan... el temps diuen que ho cura tot si.. però no em faig a la idea de no tornar a veure't somriure mai més.

A vegades penso en si en realitat això és només un malson o està passant de veritat.




I ES QUE JA NO PUC MÉÉÉS!

Live without a second plan. Somehow i'm to blame.. But it's this never ending racetrack we call life. Turn right, to my arms. Turn right, you won't be alone. You might, fall off this track sometimes, but I hope see you on the finish line... I bet all I could and I gave everything, but you had to go your way, and that way was not for me... Turn right, to my arms, turn right, you won't be alone. You might, fall off this track sometimes, but I hope see you on the finish linee...

Vaig volguer massa i vaig perdre tant.. (et volia a tu i et vaig perdre), realment vaig deixar moltes coses enrrere. I és tot inútil. Odio veure't i somriure. Odio necessitarte. Odio que res sigui com abans. Odio que no m'expliquis res. Odio sentir-te a mil quilometres. Odio volguer-te al meu costat. Odio tot aixó. Aquest últim combat dura massa. No vull estar així, i menys per tu.. QUE ALGÚ EM CONVENÇI QUE NO EM FAS FALTA!





ODIO AQUEST ESTÚPID SENTIMENT D'ANYORANÇA.
Si, m'has fet mal, me'n fas dia a dia, i me'n seguiràs fent. I jo, jo.. t'estimo. (o no?)

No he dejado ni un segundo de pensar en ti... SE ME OLVIDABA QUE NO VOLVERIAS.
Cuanto tiempo sin verte no deje de quererte, vivir con tu recuerdo no fue suficiente, y es que el tiempo me lleva, me lleva de tii... volver a verte duele hasta quemarme el alma, no sabes cuanto en este tiempo te eché en falta...